verd.

Com un arbre desarrelat que la terra verge troba a faltar, amb el cant dels ocells i l'alba càlida com a bressol de cada nou jorn...

Així em veig ara, amb fam de raigs d'un estel lluent, viu, pur.

el meu sol, les arteries refrescants de la vida que surt de la muntanya ingent, verda i fértil.
Fes-me fértil de felicitat i armonia, patxamama.