lunes, 18 de mayo de 2015

Polilla de fresa.

"Soy una polilla
de fresa y vainilla"


(Está soñando..)


Sueña con cielos irisados. 
Es suave, pero nadie la toca. Nadie. 
Personne usará sus yemas sensibles para comprobar y corroborar la verdad sobre la suavidad de sus alitas de pastel. Y quizás ella no lo sabe. Pero alrededor suyo huele a algodón y nube invisible, a flores que beben agua para convertirla en aroma y color. 
Ella es suave y vive feliz. Nada debe desequilibrar esa armonía pura y llena de una inocencia tan delicada que hace llorar por miedo a ser violentamente cargada de realidad. Rota, hasta explicarlo causa conmoción por imaginar la muerte repentina de la armonía.

Cielos transparentes. Cielos invisibles.

viernes, 27 de febrero de 2015

verd.

Com un arbre desarrelat que la terra verge troba a faltar, amb el cant dels ocells i l'alba càlida com a bressol de cada nou jorn...

Així em veig ara, amb fam de raigs d'un estel lluent, viu, pur.
el meu sol, les arteries refrescants de la vida que surt de la muntanya ingent, verda i fértil.
Fes-me fértil de felicitat i armonia, patxamama.